Any nou, nou forma de consumir

Any nou, nou forma de consumir

Cada començament d’any és una oportunitat per afrontrar alguns canvis a la nostra vida aprofitant que fem aqueixa tan gastada llista de desitjos per al nou any.

Encara que al nostre país aquest canvi ens enxampa en plena època de voràgine consumista, mai és mal moment per a intentar canviar alguns dels nostres hàbits de consum i anar transicionant cap a un consum més conscient, crític i respectuós amb el medi ambient i amb tots els éssers vius que l’habitem.

Des de Terreta neta volíem animar-vos a continuar amb aquest camí cap al zero waste i el consum conscient, i per això hem preparat una xicoteta infografia amb algunes claus que penjarem a les nostres xarxes socials, però com això de donar la xapa amb el “tu el que has de fer és…” i probablement també moltes persones ja esteu fartes d’escoltar això de “compra al comerç local” (no per moltes vegades dit és menys cert, però entenem que hi ha a qui si no li entra a la 5a, pot ser que tampoc ho faça a la 10a), hem pensat que us volem contar el nostre procés personal cap a un consum conscient.

Marla:

La meua aproximació a una vida amb menys residus  va vindre arran de repensar el meu consum d’animals durant la meua transició al veganisme, en començar a lligar caps i a veure com de connectats estaven aquests temes (i tots, per cert) i que hi havia més coses que podia fer pels animals i pel planeta en el seu conjunt.

Els temes relacionats amb alimentació van ser els primers (compra sense plàstic, granel, de temporada, de productors i productores locals) i ho vam estendre a la higiene corporal i a la neteja de la llar. Prompte ens vam adonar que la clau era “necessitar menys coses”, així que molts productes directament els vam eliminar i tot va ser molt més senzill.

A partir d’aqueix moment, de repensar, de reflexionar, de qüestionar cada cosa que compràvem o teníem intenció de comprar, ho vam fer hàbit, i vam posar uns filtres que són els que a nosaltres ens funcionen, que anem aplicant ja sense adonar-nos en cada acte de consum que fem. O quasi, perquè encara que nosaltres posem tota la intenció, hi ha part del procés de producció de molts productes que és opaca, de la qual no tenim informació ni moltes empreses tenen interés a donar-la. I d’altra banda, com a éssers humans, som fal·libles fins i tot amb tota la consciència que li posem al tema, hi ha moments en els quals un alvocat em mira i em diu “mira que cremós estic, llest per al teu berenar” i jo li dic “però vens de molt lluny, o pitjor, si eres de prop has necessitat unes quantitats d’aigua per al teu cultiu que el nostre clima mediterrani no es pot permetre”. I ho compre, clar que ho compre. Malgrat haver llegit aquest article de Carro de Combate que l’explica tan bé.

En aquest moment, i havent estat (i a vegades torne) en el punt de voler fer-ho tot “perfecte”, em permet ser una miqueta més flexible i menys exigent amb mi mateixa. He aprés a gaudir del plaer de consumir de manera responsable, sense viure’l com el repte que era als inicis, sinó amb l’alegria de saber que tota aportació fa la diferència però que com a individu no cau tota la responsabilitat sobre la meua esquena.

Un dels canvis més recents que he incorporat ha sigut una assegurança de la llar contractada a una cooperativa, que ofereix pòlisses amb companyies asseguradores amb compromís de pràctiques de responsabilitat social i d’inversió èticament orientada i socialment responsable, vinculació amb economia solidària o banca ètica. Pots donar-li un cop d’ull a la web d’ARÇ.

El següent pas és poder contractar una assegurança ètica també per a l’assegurança del local, serà un dels objectius per a 2021.

Molts dels passos que hem anat donant i els canvis d’hàbits que hem incorporat, els vam vore reflectits en el llibre de Brenda Chávez “Al borde de un ataque de compras”, que és una estupenda guia per a no perdre’ns en això del consum conscient. Ho recomane moltíssim tant a les persones que estigueu recentment començant en aquest camí, com a les que porteu ja uns anys. A nosaltres ens ha sorprés la quantitat de coses que encara no sabíem!

Antonio:

Probablement el meu primer pas va ser començar a consumir productes ecològics. Reconec que al seu moment em feia sentir bé, però quan vaig començar a adonar-me de la quantitat de plàstics que aquest consum implicava, i que alguns dels meus productes suposadament ecològics venien de l’altra part del món, vaig començar a replantejar-me aquestes compres. Vaig començar a comprar productes en fruiteries i tendes de barri per a així poder portar-me jo les meues pròpies bosses o tàpers, i buscava que foren de km 0 o el més pròxims possibles i, si era possible, ecològics. Quant a la compra sense plàstics, em va semblar un pas relativament fàcil, ja que l’única cosa que havia de fer és portar-me unes bosses i uns tàpers sempre a la meua motxilla, que porte amb mi quasi a totes parts, i traure’ls quan fora necessari.

Un plàstic que pensava que no podria llevar és el de les botelles d’aigua, però al final, quan et poses a llegir articles científics i vore dades sobre la qualitat de l’aigua, t’adones que l’aigua de l’aixeta és totalment segura, fins i tot la de València, que tan mala fama té. En realitat l’única cosa que costa és el sabor, però en uns dies em vaig acostumar i ara no em sap a res. L’únic aigua embotellada que es compra a casa és per al nostre gat Pancho, i és pel fet que té un problema renal i necessita aigua de molt baixa mineralització… i no, això no vol dir que si bevem aigua de l’aixeta tindrem un problema renal, sinó que el nostre gat té una patologia i l’aigua mineral és part del seu tractament. Un paracetamol és bo com a tractament per a dolors i no per això ens prenem un cada dia, per si de cas.

Hi havia coses que ja feia però que les feia de manera automàtica, com moure’m amb bici o reutilitzar tot el que puguera, però sense pensar que era una cosa especial, sinó perquè m’agrada. Després van arribar passos com menjar productes de temporada, reduir el consum de carn, evitar grans empreses i multinacionals, utilitzar moda sostenible, passar-nos a energies renovables a casa, comprar de segona mà… Van ser passos que vaig donar (o més bé, vam donar) alhora que em donava compte que no podia substituir un producte per un altre, sinó que havia de comprar menys, decréixer, pensar bé què necessitava i buscar l’opció que més s’ajustara als meus principis, però reduir el meu consum en general.

Una pega que solen esgrimir en contra d’aquesta mena de productes és que són més cars, i és cert, però el truc està a comprar menys, a necessitar menys. Compra menys i millor, que vaig llegir per algun lloc.

Però no tot és un camí de roses i encara em queden coses que anar millorant. Al final, he crescut en un món capitalista i consumista, i tinc aqueix afany de compra gravat a foc, per la qual cosa a vegades caic en alguna compra que, si l’haguera pensada una mica més, pot ser m’haguera donat compte que no era tan necessària. També, de tant en tant, em bote això de menjar local i de temporada, i acabe comprant fruites o verdures que porten uns quants km a la seua esquena. Supose que és normal fer-ho de tant en tant, però crec que jo, encara així, ho faig més del desitjable. Estalviar aigua també em costa, perquè reconec que les meues dutxes d’aigua calenta duren més del que deurien. El pas de la banca ètica l’he donat a mig fer també, ja que encara que en Terreta neta ens vam passar a Triodos Bank, continue tenint el meu compte personal amb ING, que és un dels principals bancs dels que operen a Espanya que inverteixen en armes, segons l’informe “Los bancos que invierten en armas” de Jordi Calvo per al Centre Delàs. Què per què la tinc encara? Perquè no em cobren ni una comissió (clar, guanyen diners invertint en armes i altres negocis amb els meus diners), però de moment no puc assumir el canvi a Triodos del meu compte personal… ara que com Terreta neta cresca una miqueta més, li dic au a ING.

Hi ha moltes més coses que tinc en la llista de propòsits a aconseguir, però bé, em llevaré abans aquestes de damunt, i quan ho aconseguisca, a per les següents.

 

I aquests són els nostres camins hui dia. Com ha sigut la teua experiència? Quins canvis has pogut donar per a poder fer un consum més conscient?

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.