Una de les frases que s’escolten molt com a excusa de per què no tenim hàbits més sostenibles (compra en el comerç de barri, en botigues a granel, tipus d’oci, etc.) és que no tenim temps. Jorge Moruno presenta en aquest llibre una anàlisi de la nostra societat i el seu sistema laboral, i ens ajuda així a comprendre per què mai tenim temps, fent-nos conscients d’aquesta relació i podent així començar a canviar coses per a tornar a tindre temps.

La demolició dels drets dels treballadors s’observa en el llenguatge de l’economia on demand: no treballes per a, sinó que col·labores amb; no t’acomiaden, et desconnectes; no et controlen, et valoren. Ens hem convertit en piles que fabriquen dades, bracers de la informació, jornalers del consum. Vivim la servitud quotidiana com si fora una activitat alliberadora.

La vida i el treball s’integren, no es concilien, i les relacions socials capitalistes col·lapsen les artèries socials amb aqueix colesterol anomenat “mercaderia”. Si tot depén del que passa, ens convertim en esclaus de la conjuntura, sempre disponibles pel que puga arribar a passar en un món on ens acaba passant de tot. Aquest és el laberint que hem de resoldre: el trànsit que va del “no tinc temps” a la societat del temps garantit.