Binchotan: inventàs o bluff?

Filtre de binchotan o carbó actiu per a l'aigua

Binchotan: inventàs o bluff?

Parlem del binchotan, o carbó actiu.

Segur que has vist per algun lloc eixes barretes o palets de color negre de carbó, ja que són prou conegudes per les persones que seguim un estil de vida residu zero com una de les opcions per a filtrar l’aigua, i se suposa que és una forma eficaç d’obtindre aigua mineral i purificada, però ¿funciona realment?

Intentarem llançar una miqueta de llum tirant d’algunes anàlisis químiques, i intentar vore si aquest producte té més llums o ombres.

El primer que volem aclarir és que no tenim binchotan a la nostra botiga zero waste o a la nostra botiga online, a pesar que sou moltes les persones que veniu i ens pregunteu per ell, per la qual cosa sabem que és un producte que vendríem molt bé si ho tinguérem.

 

Però per què no el hem portat encara?

 

Doncs perquè en les nostres investigacions i testatges previs a qualsevol producte abans de portar-lo al nostre espai, el binchotan sempre ens deixava dubtes sobre la seua efectivitat i utilitat.

Quan vam buscar proveïdors que tingueren aquest producte, en moltes dels seus webs ens prometien que filtra i purifica l’aigua, elimina el mal sabor, redueix el clor i se suposa que fins i tot elimina metalls pesants per a afegir altres més beneficiosos com el calci o el potassi.

A priori sona molt bé, no? Només amb ficar el trosset de carbó en el pitxer d’aigua i deixar-lo actuar, aconseguim una aigua perfecta per a beure, i amb bon sabor (ací a València el sabor de l’aigua de l’aixeta no és una delícia, per a què ens anem a enganyar).

 

La prova de laboratori.

 

Buscant algun tipus de referències que pogueren aportar algunes proves de la seua eficàcia, ja que òbviament les webs que ens el venen ens deien que és tot meravellós, ens vam topar amb un anàlisi de laboratori que va realitzar l’ Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) espanyola juntament amb l’organització de consumidors italiana Altroconsumo, on van preparar una prova de laboratori per a verificar tot el que prometien aquestes barretes de carbó.

Van afegir a l’aigua de l’aixeta els contaminants que aquests filtres de carbó diuen eliminar, i van introduir el binchotan en l’aigua seguint les instruccions d’ús de l’etiqueta.

Van prendre mostres de l’aigua a l’inici, als 10 dies (que és quan deia que calia reactivar-la) i després dels 10 dies, per la qual cosa van poder tindre dades de la qualitat de l’aigua tractada durant un cicle complet de vida de la barreta.

 

Les barretes no són tan inventàs com sembla.

 

L’estudi de l’OCU arriba a la conclusió que hi ha uns certs aspectes on la barreta de carbó actiu aconsegueix un efecte positiu en l’aigua.

  • La barreta no altera la duresa i el ph de l’aigua.
  • El producte no deixa rastres de plata, senyal que no contamina l’aigua amb noves substàncies.
  • Redueixlleugerament la concentració de sodi.

 

Però, segons l’estudi, són millores irrellevants, ja que la barreta falla en aspectes molt important com:

  • No té cap efecte en el sabor de clor de l’aigua ni en els metalls pesants (alumini, arsènic, crom, plom, níquel), que es queden igual.
  • Elimina només una xicoteta part de nitrats i dissolvents.
  • Elimina parcialment el potassi present, la qual cosa resulta innecessària perquè el potassi pot ser útil.
  • En les anàlisis microbiològiques es detecta una lleu proliferació de microbis després de 10 dies d’ús. Per tant, el producte necessitaria esterilitzar-se sovint, cada 3 a 5 dies, perquè no es transforme en terreny adobat per als bacteris.

 

Sí que volem afegir a aquestes conclusions que, si bé el binchotan sembla que falla a l’hora de millorar el sabor de clor, sí que és cert que canvia (tampoc ens atreviríem a dir “millora”) una miqueta el sabor de l’aigua, pel que segurament hi haurà a qui només amb això ja li resulte motiu suficient per a la seua utilització.

A vore, si en lloc de vindre del Japó, aquest producte vinguera de Burjassot, doncs potser sí que podia compensar l’utilitzar-lo per a canviar-li el sabor a l’aigua, però clar, el viatge que es pega des del Japó fins ací, només per a eixes lleus millores, no acabem de vore-ho clar.

El que ens preocupa realment és l’última conclusió, la de la proliferació de microbis, ja que no sabem fins a quin punt les persones estaran constantment esterilitzant les barretes de carbó per a evitar aquesta deterioració.

 

Conclusions.

 

Les nostres conclusions són que no veiem el binchotan com un producte ideal a l’hora de filtrar l’aigua, el primer de tot perquè l’aigua de l’aixeta a València, encara que dura, és totalment potable, per la qual cosa no hi hauria motius per a filtrar-la en usar-la per a consum humà… una altra cosa és que vulguem posar la llavadora amb una aigua més blana i que ens permeta una millor rentada, però no seria el binchotan el filtre per a això.

Tampoc compartim la visió de moltes empreses venedores de filtres d’aigua que demonitzen el clor i el calci que puga haver-hi presents en l’aigua. El clor salva vides, així, sense més marrades, i no hi ha estudis amb base científica que rebaten la cloració de l’aigua potable. I respecte al calci en l’aigua, cal preguntar-se per què hem demonitzat (o ens han fet demonitzar) el calci en l’aigua, quan no obstant això, en la resta d’aliments on és present sí que ens diuen que hem de prendre-ho, i molt si pot ser.

Conclusió final: a Terreta neta optem per l’aigua de l’aixeta com a opció més sostenible, però seguim a la cerca d’alguna opció alternativa que puga millorar el sabor de l’aigua, per a les persones que de cap manera suporten eixe sabor. Això sí, si vos serveix d’ajuda, Marla tampoc suportava el sabor de l’aigua de l’aixeta de València i després d’un mes de beure-la, es va acostumar al sabor i ja ni el nota.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.